SHIRLEY VALENTINE I LA POSSIBILITAT DE CANVI

Shirley Valentine és el títol que porta l’obra que va tenir un èxit rotund aquest passat dissabte 25 de gener al Cubbtural amb uns 200 espectadors. L’obra gira entorn a aquella dona que viu una vida rutinària, que s’està amb el seu marit perquè se l’estima i per costum. Una dona que ha perdut gairebé totes les amigues, que viu tancada a casa i que es relaciona amb alguns veïns, però tampoc massa. Aquella dona que ja té els fills grans i fora de casa. En definitiva, una dona com tantes altres, que es troba que s’ha fet gran i que tots els somnis que tenia de joveneta s’han esfumat, que la vida li ha passat per damunt i s’ho ha endut tot. I quan tot sembla perdut, un viatge a Grècia li obra les portes a retrobar-se.

El procés que recrea el monòleg protagonitzat per la Mercè Arànega, una Shirley abatuda al principi, sense ganes de tirar endavant, que fa les coses perquè s’han de fer, però que poc a poc se n’adona de què les coses han de canviar, perquè si ella canvia, tot canviarà i tot serà millor. Un procés totalment necessari de difondre, ja que ens agradi o no totes coneixem a una Shirley Valentine. De fet, totes hauríem pogut ser aquella dona que es dedica en cos i ànima al seu marit. I qui sap si aquesta petita joia pot ser l’espurna que les faci despertar i viure, per primera vegada en molt temps, la seva pròpia aventura.

El personatge de Shirley Valentine simbolitza la possibilitat de canvi, de l’alliberació d’una dona per escollir, amb coratge i esperança. Per això no és d’estranyar que el cartell estigui inspirat en la icònica estampa de Rosie la Remachadora, el seu lluïment de bíceps i el seu “We can do it” . Carregant així a aquesta increïble peça teatral d’un fort aire feminista.

Tota aquesta muntanya russa ve acompanyada per un escenari que sembla molt senzill, però que amaga més d’una sorpresa. Que passa de ser una cuina a una platja de Grècia. Una cuina com tantes d’altres – el conformisme – i una platja meravellosa – l’emancipació –. El contrast està servit per una gran metàfora que ens farà reflexionar bastant en com estem vivint la nostra vida. El vestuari de Shirley també ens mostra els canvis i la transformació.

A nivell interpretatiu, Shirley Valentine és una veritable partitura i una muntanya russa per a una actriu. Un paper cansadíssim, però una delícia molt ben escrita; Shirley és un personatge molt tendre i intel·ligent. Estem davant d’una obra de lluïment d’una gran Mercè Arànega que, amb una naturalitat aclaparadora es posa el públic a la butxaca i et porta del somriure a la llàgrima en un obrir i tancar d’ulls. Una Arànega que demostra, un cop més, que és una de les grans.