REGLAMENT MUNICIPAL DE CIVISME I BONA CONVIVÈNCIA AL MUNICIPI D’ARTESA DE SEGRE

CAPÍTOL I: Disposicions generals

  1. Marc legal

Aquest Reglament es dicta en virtut de les competències de policia conferides per la Llei de bases de règim local 7/1985, de 2 d’abril, i el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat mitjançant Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i de la capacitat de regulació que, amb caràcter general, atribueixen la potestat normativa i sancionadora al municipi. Així mateix, cal assenyalar que l’Estat confereix als ens locals potestat reglamentària per a la gestió dels seus respectius interessos per mitjà de reglaments com el present.

  1. Àmbit d’aplicació

El Reglament és d’aplicació en tot el terme municipal d’Artesa de Segre i queda obligada a complir-la la ciutadania en general, siguin veïns i veïnes, treballadors i treballadores, transeünts o visitants del municipi, amb independència de la seva qualificació juridicoadministrativa.

  1. Foment d’iniciatives

L’Ajuntament donarà suport a les iniciatives públiques i ciutadanes destinades a promoure actituds decivisme i de respecte pels drets i deures dels ciutadans.

CAPÍTOL II: Drets i deures dels ciutadans

Article 1. Drets dels ciutadans davant l’Administració Municipal

En l’àmbit del civisme, les relacions amb persones, col·lectius, institucions i amb el propi medi urbà, aquest Reglament reconeix els següents drets als ciutadans, veïns o forans, sense perjudici dels que es derivin del seu desenvolupament o de qualsevol altre que determini la legislació vigent en la matèria:

  1. Participar en la gestió municipal d’acord amb el que disposen les lleis i si s’escau, quan la col·laboració voluntària sigui a petició de l’Ajuntament.
  2. Reclamar l’exercici de les potestats municipals reconegudes per la Llei al municipi, per tal de sancionar les conductes que atemptin contra l’exercici dels drets reconeguts.
  3. Exigir la prestació i, si fa al cas, l’establiment dels serveis públics municipals, quan la competència sigui municipal i de caràcter obligatori.
  4. Utilitzar, d’acord amb la seva naturalesa, els serveis públics municipals i accedir als aprofitaments comunals.
  5. Exercir el dret de petició davant de les autoritats locals, mitjançant la sol·licitud de l’adopció d’actes o acords, la proposta d’actuacions o la demanda d’informació, en matèries de la seva competència o d’interès social.
  6. Ser rebuts en audiència, amb petició prèvia, per les autoritats municipals.
  7. Assistir a les sessions del Ple municipal i formular precs i preguntes (adreçades prèviament a l’alcalde),per tal que siguin de batudes.
  8. Tenir informació àmplia, puntual i objectiva sobre els afers i activitats municipals.
  9. Conèixer, en qualsevol moment, l’estat de tramitació dels expedients en els quals tinguin la condició d’interessats, i obtenir còpia dels documents que continguin.
  10. Identificar les autoritats i el personal al servei de l’Administració Local, sota la responsabilitat dels quals es tramiten els expedients.
  11. Obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposen als projectes, actuacions o sol·licituds que es proposin realitzar.
  12. Ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i funcionaris, que han de facilitar-los l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions.
  13. Presentar reclamacions i interposar recursos contra els actes de l’Administració, d’acord amb la legislació reguladora.
  14. La resta de drets legalment establerts.

Article 2. Drets dels ciutadans en relació amb la convivència pública al municipi

La vila d’Artesa de Segre és un espai públic on les relacions entre els ciutadans han d’articular-se sota els principis de respecte, tolerància, seguretat ciutadana i salubritat ambiental. D’acord amb aquests principis, són drets:

  1. Gaudir dels espais públics en condicions adients d’higiene, seguretat ambiental, sonoritat i tranquil·litat, així com fer ús del mobiliari urbà conforme al seu destí en condicions d’ornat i seguretat idònies.
  2. Fer ús de les vies públiques destinades respectivament al pas i a la circulació de persones i vehicles sense més obstacles ni dificultats que les expressament autoritzades en el marc de l’ordenació establerta.
  3. Ser respectats en la manifestació pública de les seves creences i ideologia sempre que aquestes no se signifiquin com a contràries a la Constitució o als drets humans, i s’exerceixin amb les autoritzacions adients a cada cas.
  4. Gaudir en els espais privats d’uns estàndards de salubritat sonora, d’higiene i de respecte que assegurin la convivència i la tranquil·litat.
  5. Rebre un tracte respectuós i digne de la resta de persones.
  6. Fer us dels serveis públics en les condicions de normalitat i amb els estàndards de qualitat fixats per l’Ajuntament.

Article 3. Deures del ciutadans davant l’Administració municipal

Tots els ciutadans tenen a Artesa de Segre els deures següents:

  1. Complir les obligacions que determinen les ordenances municipals i els bans dictats per l’Alcaldia.
  2. Contribuir, mitjançant les prestacions econòmiques i personals legalment previstes, a la realització de les competències municipals.
  3. Facilitar a les autoritats municipals les dades i la informació que els sol·licitin quan aquestes, justificadament, siguin necessàries per a la tramitació i el bon fi dels procediments administratius municipals.
  4. Comparèixer davant de l’autoritat municipal quan siguin citats per disposició legal amb indicació del motiu de la citació.
  5. Facilitar a l’Administració la realització d’informes, inspeccions, actes d’investigació, i dades veraces pròpies o de tercers quan no afectin a la intimitat o el secret professional, en els casos previstos per la llei o quan siguin necessàries per a la prossecució dels procediments administratius que serveixen a l’Administració per a desenvolupar les seves competències i activitats legítimes o per a defensar els interessos generals.
  6. Mantenir un tracte respectuós i correcte amb el personal que integra l’Administració municipal i les seves autoritats en correspondència al deure del personal de l’Administració de mantenir un tracte acurat i respectuós amb els ciutadans.
  7. Esmenar i corregir les deficiències observades en les seves activitats quan hagin estat requerits a tal efecte per l’Administració municipal

Article 4. Deures dels ciutadans en relació amb la convivència a la població

Constitueixen el marc dels deures dels ciutadans pel que fa a la convivència pública:

  1. Fer ús diligent dels espais públics i del mobiliari urbà, de forma que:- s’evitin accions que puguin generar situacions de risc o perill per a la salut i la integritat física de persones i béns.- s’evitin accions que puguin ocasionar danys o alterar el funcionament regular i l’estat del mobiliari urbà conforme al seu destí, o que en comportin la degradació visual o d’ornat.
  2. Respectar el lliure exercici dels drets reconeguts als altres ciutadans en aquest Reglament i en la resta de normatives.
  3. Respectar la convivència, la tranquil·litat ciutadana, el medi ambient urbà i la seguretat de les persones evitant la comissió d’actes que puguin deteriorar-les.
  4. Respectar la tranquil·litat i els estàndards ambientals de la convivència familiar o individual de la resta de ciutadans, tot i desenvolupar-se en els espais privats.
  5. Evitar el desenvolupament d’accions que atemptin contra els drets reconeguts en aquest reglament i en la resta de normatives.

Article 5. Garantia dels drets i deures dels ciutadans

De conformitat amb aquest Reglament, en el marc de les seves competències i d’acord amb la legislació estatal i autonòmica, correspon a l’Ajuntament promoure i desenvolupar les condicions i els serveis necessaris per a garantir l’exercici dels drets i el compliment de les obligacions per part dels ciutadans. Les mesures de policia administrativa es configuren, de conformitat amb aquesta Reglament, en l’última “ratio”,sempre que les accions o omissions detectades no resultin perjudicials per els interessos generals o de terceres persones, o que es manifestin externament com a expressió conscient i voluntària de rebuig dels béns i interessos protegits pel present Reglament i l’ordenament jurídic en general.

Article 6. Deure de respectar els drets dels ciutadans

L’autoritat municipal ha d’evitar, amb els mitjans de què disposa, qualsevol acte individual o col·lectiu que pugui destorbar o impedir per mitjans il·lícits el desenvolupament de les iniciatives individuals o col·lectives lícites, legitimes i, si és el cas, degudament autoritzades. L’autoritat ha de promoure el principi bàsic de convivència i el respecte pels diferents grups socials, polítics, ètnics, religiosos, culturals, sexuals, etc. Igualment, ha d’evitar qualsevol actitud o pràctica que pugui manllevar el dret a la intimitat, a la convivència ciutadana pacífica, a l’ús dels espais i béns públics i, en definitiva, al lliure exercici dels drets i llibertats legalment reconeguts i garantits.

CAPÍTOL III: Del comportament dels ciutadans a la via pública

Article 7. Rebuig de la violència i suport a iniciatives de resolució de conflictes ciutadans

  1. Es rebutja la violència física o psíquica entre persones o col·lectius.
  2. Són sancionables les conductes i comportaments que atempten contra la convivència ciutadana i les activitats coactives o coercitives que no tinguin rellevància penal, com ara baralles i discussions a la via pública que tinguin repercussions públiques. És una circumstància agreujant que causin aldarulls o desordres públics.
  3. L’Ajuntament facilitarà i donarà suport a totes les iniciatives que condueixin al debat, a l’intercanvi d’opinions i a la resolució democràtica dels conflictes ciutadans, sense perjudici del recurs a la jurisdicció competent perquè, en darrer terme, adopti una resolució.

Article 8. Dignitat de les persones

  1. S’han d’evitar totes les actituds individuals i col·lectives que atemptin contra la dignitat de les persones, siguin quines siguin les condicions socials, culturals, de sexe, d’edat o d’origen de les persones agreujades.
  2. Les persones que conculquin la dignitat de tercers, de fet o de paraula, mitjançant insults, burles, molèsties intencionades i innecessàries, coacció psíquica o física, agressions o fets anàlegs, han de sersancionades.3. Constitueix una circumstància agreujant que l’objecte d’aquestes conductes siguin menors, persones amb una discapacitat (física, psíquica, sensorial o malaltia mental) que les faci especialment vulnerables. Igualment es considera circumstància agreujant quan l’objecte d’aquestes conductes siguin autoritats i personal funcionari que actuïn en l’exercici de les seves funcions.

Article 9. Medi ambient, neteja i salubritat

La pertorbació de la convivència ciutadana mitjançant la realització d’actes que incideixin negativament en el grau de neteja i salubritat mediambiental de les vies públiques, del patrimoni municipal i dels béns i espais que el formen es regeix pel present Reglament així com per futures regulacions normatives que amb aquesta mateixa finalitat o d’anàloga naturalesa puguin ésser aprovades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre. Tindrà especial consideració la manca de salubritat i neteja provocada per les actituds incíviques dels propietaris d’animals que no recullin les defecacions que aquests produeixin a la via pública o en qualsevol indret d’ús del comú. Són accions concretament prohibides, sense perjudici de les infraccions tipificades a altres ordenaments:

  1. Orinar, defecar, escopir o realitzar altres accions de manca d’higiene en indrets no específicament autoritzats.
  2. Llançar, abandonar, abocar o deixar residus sòlids o líquids en llocs, vies o vies i espais que no siguin els expressament autoritzats pel que fa al seu dipòsit talment com esdevenen envasos de vidre, plàstics o metall.

Article 10. Protecció dels menors

  1. L’Ajuntament ha de vetllar especialment per la protecció i el benestar dels menors i la salvaguarda dels drets de la infància. Amb aquesta finalitat ha de prendre mesures especifiques i facilitar i donar suport a programes de prevenció i d’atenció de situacions d’infància i adolescència en situació de vulnerabilitat, desprotecció i risc social, sense perjudici de les actuacions que es pugui portar a terme des d’altres administracions i/o jurisdiccions competents.
  2. Qualsevol persona que conegui situacions de desprotecció de menors, com maltractaments, negligències, abusos o similars, ho ha de fer saber a l’autoritat judicial o a l’organisme competent. En aquest sentit pot informar-ne, immediatament, la Policia Local, la qual ha d’adoptar les mesures legals i/o de prevenció o protecció pertinents, i ha de posar el cas en coneixement dels Serveis Socials perquè en tinguin coneixement i l’estudiïn i l’analitzin, i adoptin les mesures corresponents si és el cas.
  3. L’absentisme escolar col·loca en una situació de risc els infants i joves que per diferents raons i circumstàncies deixen d’assistir a l’escola, ja sigui de forma intermitent o continuada.
  4. Darrere d’un infant o adolescent absentista hi ha una gran varietat de causes que provoquen aquesta conducta. Però aquests alumnes tenen dret a créixer i madurar en les millors condicions possibles i, per tant, que es puguin atendre les seves necessitats.
  5. S’entén per absentista aquell menor que falta reiteradament a l’escola, ja sigui temporalment o de forma continuada, sense causa justificada o per causa justificada per la família però que pot afectar l’aprenentatge i la socialització del menor amb la resta de companys de l’escola. En aquests casos, són famílies que accepten l’absentisme dels fills ja sigui per motius concrets o per qualsevol dèficit en el si de la família.
  6. Les persones legalment responsables de l’alumne (pares o tutors legals) han de comunicar i justificar degudament al centre educatiu corresponent qualsevol absència del menor durant el període d’escolarització obligatòria.
  7. Un infant absentista pot detectar-lo el mestre, els treballadors socials del municipi, els familiars, els veïns o altres persones. A partir d’aquesta detecció es posen en marxa els protocols establerts amb l’objectiu que l’alumne s’incorpori de manera continuada al centre escolar.
  8. La negligència de les persones legalment responsables en el compliment del dret d’escolarització i de l’assistència a l’escola del menor, constitueix infracció d’aquesta Ordenança.
  9. És responsabilitat de pares i/o tutors legals evitar que els nens i les nenes menors de vuit anys transitin sols per les vies públiques. Tothom ha d’evitar que els nens i les nenes accedeixin a la calçada si no van acompanyats.

Article 11. Ciutadans i activitat administrativa d’execució

Pel que fa als procediments establerts i en el compliments de les funcions i competències atribuïdes a l’Ajuntament.

  1. Els ciutadans estan obligats a seguir les indicacions i instruccions que els imparteixin les autoritats del Govern municipal i els seus agents.
  2. La desobediència de les instruccions efectivament impartides, i les expressions irrespectuoses que impliquin una voluntat menyspreant de l’autor i pel context en que es formulen signifiquin una alteració de la convivència, constituiran infraccions sancionables en via administrativa.
  3. Cap fet constitutiu d’aquestes infraccions podrà ser sancionat en via administrativa i penal a la vegada .Amb aquest fi , organitzativament s’impartiran les instruccions adients als serveis municipals per que davant fets d’aquestes característiques no es generin actuacions que pugui comportar la instrucció i sancionabilitat en les dues vies.

CAPÍTOL IV: Utilització dels espais, equipaments i béns públics

Article 12. Normes generals d’ús

1. Els espais, els equipaments i els béns públics s’han de fer servir de conformitat amb l’ús al qual són destinats i conforme a les regles i la normativa que específicament puguin regular-los.

2. En l’ús dels espais, els equipaments i els béns públics, es prohibeix:

a. Cometre accions que puguin deteriorar-los o alterar-ne les qualitats o les condicions de funcionament, com per exemple:

1r. Llençar o col·locar sense autorització municipal fulls, cartells, banderoles, pancartes, rètols i altres objectes destinats al suport publicitari o informació, sobre qualsevol espai públic o sobre elements d’edificis i altres béns com vehicles, arbrat, senyalitzacions de trànsit, fanals i altres elements del mobiliari urbà no destinats a ser suport de mitjans de difusió. A aquest efecte l’Ajuntament d’Artesa de Segre haurà de definir els espais públics destinats al suport publicitari o a la informació. Les campanyes electorals es regiran pel que estableixi la Junta Electoral competent.

2n. Manipular o modificar elements de les instal·lacions de l’enllumenat públic, el subministrament d’aigua, la senyalització, la vigilància i el control del trànsit i de la seguretat ciutadana o de la resta de serveis públics.

3r. Fer grafits, pintades, senyals, taques, gargots, escrits, inscripcions o grafisme amb qualsevol matèria(tinta, pintura, matèria orgànica o similar) o bé rallant la superfície, sobre qualsevol element de l’espai públic, així com a l’interior i exterior d’equipaments, infraestructures o elements d’un servei públic i instal·lacions en general, mobiliari urbà, arbres, jardins i vies públiques en general.

Resten exclosos els murals artístics que es facin amb l’autorització municipal, als llocs destinats a aquest efecte. Quan el grafit o pintada es faci en un bé privat que es trobi instal·lat de manera visible o permanent ala via pública, és necessària l’autorització expressa de l’Ajuntament.

b. Executar treballs d’ornamentació, restauració o reparació sense comunicar-ho prèviament a l’Ajuntament.

c. Cometre accions que puguin representar un ús abusiu dels béns o que, pel seu caràcter, suposin una limitació de l’ús general en igualtat d’altres usuaris o un risc per a les persones o béns.

d. Adoptar comportaments que puguin representar mostres de racisme, xenofòbia o violència en les activitats culturals o esportives i alteració de l’ordre. Els agents municipals han de traslladar a les federacions i els comitès esportius corresponents les actes que aixequin sobre les incidències que es produeixin per tal que es prenguin les mesures corresponents, sense perjudici de la intervenció dels poders públics.

e. Utilitzar telèfons mòbils o altres enginys que emetin senyals acústics durant la celebració d’actes que requereixin silenci o una atenció especial.

3. La concessió de l’autorització per a la col·locació o la distribució dels elements publicitaris definits al paràgraf 2.a.1r porta implícita l’obligació, per part de qui en sigui responsable, de netejar els espais de la via pública que es puguin haver embrutat i de retirar, dins del termini autoritzat, tots els elements publicitaris que s’hagin utilitzat i els accessoris corresponents. L’Ajuntament pot exigir la constitució de fiança o aval bancari per la quantia corresponent als costos previsibles d’aquesta neteja.

4. L’Ajuntament no es fa responsable dels danys que es puguin produir com a conseqüència de l’entrada il·lícita als recintes municipals. En conseqüència seran considerats responsables els autors dels danys.

5. La persona que trobi un objecte personal o de valor té l’obligació de dipositar-lo a les dependències de la Policia Local.

Article 13. Parcs i jardins

  1. És obligació de tots els ciutadans i les ciutadanes respectar la senyalització, els horaris i les condicions d’ús que l’Ajuntament estableix en parcs, jardins i, en general, en tots els espais d’ús públic destinats al lleure.
  2. Es prohibeix i, per tant, es considera infracció:
    1. Fer servir els espais verds destinats al lleure i els seus elements de forma contrària a les condicions que en regulen l’ús.
    2. Tenir un comportament o practicar exercicis o activitats que signifiquin risc de danys per a la vegetació, el mobiliari, el reg, els paviments o qualsevol altre element auxiliar que integra l’espai, o que representin un risc per a la integritat física dels usuaris.
    3. Fer servir els gronxadors i d’altres aparells d’esbarjo situats als parcs i places públics persones que no compleixin les condicions i els requisits d’ús.
    4. Jugar o fer activitats prohibides per l’Ajuntament mitjançant els cartells indicadors instal·lats amb aquesta finalitat en zones d’espais verds destinats al lleure.
    5. Arrencar, maltractar o retirar arbres, fruits i plantes, o passar per sobre dels talussos, els parterres i les plantacions, de forma que es puguin perjudicar d’alguna manera els arbres o les plantacions.

Article 14. Fonts públiques

A les fonts públiques es prohibeix i, per tant, constitueix infracció d’aquesta Ordenança:

  1. Banyar-se.
  2. Permetre que hi nedin gossos o altres animals.
  3. Abeurar-hi animals, sempre que el tipus de font no permeti evitar el contacte de l’animal amb el broc.
  4. Llençar-hi qualsevol mena de material susceptible de contaminar el medi.
  5. Fer consum o provisió excessiva d’aigua per deixar-la perdre o bé destinar-la a ús privat, sempre que no sigui justificat per tall de subministrament o per causes de força major.

Article 15. Espais naturals

Als parcs forestals, a les zones de bosc d’ús comú i als espais agraris i fluvials no és permès:

  1. Caçar o tallar llenya de qualsevol mena sense autorització.
  2. Extreure molsa i humus, fora dels casos que siguin degudament autoritzats.
  3. Col·locar anuncis o rètols, fora dels que siguin degudament autoritzats.
  4. Encendre foc fora dels llocs reservats amb aquesta finalitat i llençar llumins o puntes de cigarretes enceses.
  5. Elevar globus aerostàtics, llançar petards o disparar focs artificials fora de les zones que s’assenyalin pera un ocasió determinada.
  6. Embrutar el terra amb qualsevol material, deixar defecacions i/o escombraries de qualsevol mena.

Article 16. Celebració d’activitats específiques en espais públics

L’Ajuntament pot autoritzar la celebració d’activitats específiques als espais públics i equipaments municipals, i fixar les normes que la regiran com a condició, tenint en compte les característiques de l’acte i l’espai públic sol·licitat. L’autorització es concedirà quan es consideri que l’activitat tingui interès social. Els organitzadors de l’activitat són responsables del compliment de les condicions establertes per l’Administració municipal, i també d’adoptar les mesures adients per a vetllar pel bon ús del recinte i dels elements i béns públics que hi hagi instal·lats.

Article 17. Jocs

  1. La regulació continguda en aquest article es fonamenta en la llibertat de circulació de les persones i en el dret que té tothom a no ser pertorbat i a gaudir lúdicament dels espais públics d’acord amb la naturalesa i destinació d’aquests espais, respectant les indicacions contingudes en els rètols informatius de l’espai afectat, si existeixen, i en qualsevol cas els drets legítims dels altres usuaris o usuàries.
  2. La pràctica de jocs de pilota, monopatí o similars a l’espai públic està sotmesa al principi general de respecte als altres, i, especialment, de la seva seguretat i tranquil·litat, així com al fet que no comportin perill per als béns, serveis o instal·lacions, tant públics com privats.
  3. Resten prohibides:
    1. La pràctica de jocs a l’espai públic que causin molèsties de certa intensitat als veïns o veïnes i vianants.
    2. Especialment la pràctica de jocs amb instruments o d’altres objectes que puguin posar en perill la integritat física dels usuaris de l’espai públic, així com la integritat dels béns, serveis o instal·lacions, tant públics com privats. Sens perjudici de les infraccions previstes en l’Ordenança sobre circulació i seguretat viària, no és permesa la pràctica d’acrobàcies i jocs d’habilitat amb patins o monopatins fora de les àrees destinades a aquest efecte.
    3. La utilització d’escales per a vianants, elements per a l’accessibilitat de persones discapacitades, baranes, bancs, passamans o qualsevol altre element del mobiliari urbà, per a les acrobàcies amb patins i monopatins.

CAPÍTOL V: Relacions veïnals / convivència entre veïns

La qualitat de vida dins dels habitatges exigeix, per part dels integrants dels immobles que formen les comunitats de propietaris i de tots els veïns, un comportament cívic i respectuós, a fi d’evitar en l’activitat quotidiana que es genera a l’interior dels immobles, la producció de sorolls que pertorbin la bona convivència i la salut ambiental privada o familiar, o la comissió d’accions o omissions que provoquin molèsties o que degradin la convivència veïnal. D’altra banda, la qualitat de vida s’obté, en igual mesura, per la limitació de les activitats que, tot i dur-se a terme a la via pública, i per tant fora del marc de la comunitat de veïns i propietaris, afecten l’interior dels immobles.

Article 18. Activitats a l’interior dels immobles i comunitats de veïns

El desenvolupament d’activitats domèstiques, com regar plantes, estendre roba, netejar catifes i estovalles, evacuar fums, aigua o brossa a l’interior dels immobles i les comunitats de veïns, cal que es mantingui dins els límits que exigeixen la convivència ciutadana i el respecte als altres.

Així són prohibides les activitats que causin molèsties efectives o perjudicis a altres veïns o en els seus immobles o parts privades d’aquests. Les activitats i usos de les persones i també els elements i instal·lacions sota la seva responsabilitat susceptibles de produir problemes de contaminació acústica o altres molèsties que puguin pertorbar la salut, la intimitat o el benestar dels ciutadans, han d’observar les prescripcions establertes en aquest Reglament, i allò que disposa la Llei 16/2002, de 28 de juny, de contaminació acústica de la Generalitat de Catalunya per a la regulació dels sorolls i vibracions, així com la normativa específica que els sigui aplicable.

  1. Es consideren, com a exemples, activitats, usos i elements sota la responsabilitat de les persones:
    1. El funcionament d’instal·lacions, aparells electrodomèstics i d’altres elements destinats a l’esbarjo i al lleure en el propi domicili.
    2. Les activitats ocasionals, com traslladar, adequar o moure mobles, o accionar sistemes de tancament d’espais interiors o exteriors.
    3. El volum de la veu humana o de les activitats de les persones, com el cant o l’emissió de música amb instruments musicals.
    4. Desenvolupar activitats domèstiques com regar plantes, estendre roba, espolsar catifes i estovalles, o evacuar fums, aigua o brossa a l’interior dels immobles i les comunitats de veïns.
    5. L’ús i la conservació de l’habitatge d’acord amb la seva destinació, vetllar per la conservació de les condicions de seguretat, salubritat i ornament públic. Cal assegurar l’habitatge, com a mínim, contra els riscos que derivin de causes fortuïtes, de força major i de danys contra tercers.
    6. El manteniment de l’habitatge lliure d’insectes i rosegadors,
    7. Els propietaris i usuaris dels habitatges han de complir, a càrrec seu, els requeriments que l’Ajuntament faci, per impedir o corregir els defectes nocius, molestos, insalubres o perillosos que perjudiquin els altres habitatges.
    8. Realitzar les obres necessàries pel manteniment adequat i la conservació de l’immoble i els seus serveis, per tal que reuneixi les degudes condicions estructurals, d’estanquitat, d’habitabilitat i de seguretat.

Els propietaris i usuaris dels habitatges han de respondre de les sancions que l’Ajuntament els imposi per no complir els requeriments, llevat dels casos en què, un cop aprovades per la junta de propietaris les obres o mesures necessàries, un o més propietaris s’oposin o demorin injustificadament l’execució d’aquestes ordres, cas en què aquests respondran individualment de les sancions que s’imposin per via administrativa.

  1. L’incompliment de les obligacions compreses en aquest article comporta la possibilitat d’execució subsidiària per l’Ajuntament.

CAPÍTOL VI: Tinença d’animals

Article 19. Marc normatiu

  1. Aquesta Ordenança regula aquells aspectes de la tinença d’animals relacionats amb la convivència ciutadana. En la resta, aquesta matèria es regeix per una ordenança específica.
  2. La normativa que regula l’accés de les persones invidents al seu entorn pot establir que algunes de les limitacions establertes en aquesta Ordenança no siguin aplicables als gossos pigall.

Article 20. Condicions de manteniment i allotjament

  1. Les persones propietàries i posseïdores d’animals estan obligades a mantenir-los en condicions adequades d’higiene i neteja. En aquest sentit, s’han de mantenir els allotjaments nets, desinfectats, desinsectats i desratitzats convenientment. La retirada dels excrements i dels orins s’ha de fer de forma
  1. Es prohibeix mantenir els animals en un lloc sense ventilació, sense llum i en condicions climàtiques
  1. Els animals no poden tenir com a allotjament habitual els celoberts o els balcons.

Article 21. Responsabilitats pel que fa a la convivència

  1. Les persones propietàries i posseïdores d’animals estan obligades a adoptar les mesures necessàries perquè la tranquil·litat dels seus veïns no sigui alterada pel comportament dels seus animals.
  2. Es prohibeix, des de les 22.00 h fins a les 8.00 h, deixar en patis, terrasses, galeries, balcons o altres espais oberts animals que destorbin el descans del veïnat amb els seus sons, crits o cants. Aquesta prohibició es fa extensiva a la resta del dia, quan l’autoritat competent evidenciï que aquests animals amb els seus sons, crits o cants provoquen molèsties al veïnat.
  1. Les persones propietàries o posseïdores han de prendre les mesures necessàries per evitar que les deposicions i els orins dels animals, especialment gossos i gats, puguin afectar els pisos inferiors, les façanes o la via pública.
  1. S’ha de respectar, en la mesura que sigui possible, la forma de viure i els espais que ocupen els gats que conviuen al municipi que s’han agrupat en colònies i formen part de la fauna urbana.

Article 22. Mètodes de subjecció i mesures de seguretat

  1. A les vies públiques i els espais públics, els animals de companyia han d’anar lligats amb la corretja corresponent i han de dur collar amb una placa identificadora o qualsevol altre mitjà adaptat al collar en què han de constar el nom de l’animal i les dades de la persona que n’és posseïdora o propietària.
  1. A les vies públiques, part comunes d’immobles col·lectius i llocs i espais d’ús públic en general, els gossos potencialment perillosos han d’anar lligats, amb cadena o corretja no extensible de menys de 2 metres, i proveïts de morrió. No es pot portar més d’un gos potencialment perillós per persona.
  1. Els menors d’edat i les persones que hagin estat privades judicialment o governativament per a la tinença de gossos potencialment perillosos no poden conduir, adquirir o ser propietaris d’aquest tipus de gossos.
  1. Les propietats que alberguin animals han de reunir les característiques següents, especialment les que alberguin gossos potencialment perillosos:
    1. Parets, tanques i portes suficientment altes, consistents, ben fixades i amb els mecanismes adients per tal d’evitar la sortida del recinte dels animals.
    2. En el cas de gossos potencialment perillosos, el recinte ha d’estar convenientment senyalitzat amb l’advertiment de l’existència de gossos d’aquest tipus.

Article 23. Accés a llocs de concurrència pública

En l’accés dels animals a llocs de concurrència pública, s’ha de tenir en compte el següent:

  1. L’entrada de gossos, gats o altres animals a tota mena de locals destinats a fabricació, emmagatzematge, transport, venda o qualsevol tipus de manipulació d’aliments queda expressament prohibida. És obligatori que aquests establiments senyalitzin de forma visible a l’exterior aquesta prohibició.
  1. A les piscines públiques, els rius, els llacs i altres llocs públics de bany, tant en zones d’ús general com en zones d’ús privat d’establiments turístics, queda prohibida la circulació o permanència de gossos o altres animals durant la temporada de bany. En tot cas, les autoritats municipals han de determinar els punts i les hores en què poden circular i romandre els gossos i els altres animals sobre els esmentats llocs públics de bany del terme municipal.
  1. No és permès l’accés d’animals a les zones de jocs infantils dels parcs ni rentar-los a la via pública ni ales fonts, els rius o els llacs del terme municipal, ni deixar-los beure aigua a prop dels sortidors de les fonts públiques.
  1. Es prohibeix l’accés d’animals als edificis públics, a excepció dels gossos pigall.

Article 24. Alimentació d’animals

  1. Es prohibeix alimentar els animals peridomèstics o salvatges urbans (coloms, gavines, etc.), gossos, gats i altres animals rodamons.
  1. L’Ajuntament ha de determinar aquells indrets on s’han de situar els dispositius per alimentar i abeurar els gats que formen part d’una colònia, així com la resta d’elements necessaris per mantenir les condicions de salubritat de la colònia (sorrals, zones d’aixopluc...).

Article 25. Deposicions dels animals

  1. Resta prohibit permetre que els animals orinin o facin les deposicions fecals sobre voreres, zones verdes i zones terroses i elements restants de la via pública destinats a pas o estança de ciutadans i ciutadanes, especialment a les zones de jocs infantils.
  1. Resta prohibit permetre que els animals orinin o facin les deposicions fecals sobre elements d’edificis i altres béns com vehicles, mobiliari, etc.
  1. Els animals han de fer les seves necessitats fisiològiques en els embornals de la xarxa del clavegueram, a la part inferior de la vorada de la vorera, en els escocells dels arbres o en els llocs expressament habilitats per l’Ajuntament, amb l’obligació de complir el que està estipulat en l’apartat 4t d’aquest article.
  1. Com a mesura higiènica ineludible, qui condueix l’animal resta amb l’obligació de recollir i retirar els excrements, dipositar-los de forma higiènicament acceptable als contenidors de recollida de deixalles i, fins i tot, netejar la part de la via pública que hagi estat afectada.

Article 26. Danys

La persona posseïdora d’un animal, sens perjudici de la responsabilitat subsidiària de la persona propietària ,és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que ocasioni a les persones, a altres animals, a les coses, a les vies i espais públics i al medi natural en general, d’acord amb el que estableix la legislació civil aplicable.

CAPÍTOL VII: Infraccions, sancions i procediment sancionador

Article 27. Tipificació d’infraccions

  1. Són infracció administrativa els fets o conductes que impliquin l’incompliment total o parcial de les obligacions o prohibicions establertes en aquest Reglament municipal, d’acord amb el quadre de sancions que acompanya el present text.
  1. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
  1. En casos de reincidència de les infraccions:
    1. La reincidència en una infracció lleu es tipifica com a infracció greu.
    2. La reincidència en una infracció greu es tipifica com a infracció molt greu.

Article 28. Règim de les sancions

  1. Les infraccions lleus poden ser sancionades per l’òrgan competent amb multes de des de 90 fins a 600Les greus amb multes de fins a 900 euros. Les molt greus, amb multes de fins a 1.500 euros.
  1. Les sancions lleus poden ser commutades, d’acord amb les condicions que s’estableixen en l’article 36d’aquest Reglament. L’incompliment de qualsevol precepte d’aquest Reglament no expressament qualificat com a greu o molt greu es considera lleu.

Article 29. Gradació de les sancions

Les sancions es determinaran, en cada cas concret, seguint els següents criteris així com la concurrència demés d’un criteri en un sol fet:

  1. La gravetat de la infracció.
  2. El benefici obtingut en la comissió del fet.
  3. El perjudici causat als interessos generals, i el valor dels danys causats.
  4. La intencionalitat.
  5. La reiteració.

Article 30. Persones responsables

Són responsables de les infraccions, els autors de les accions i omissions que es tipifiquen en aquest Reglament. Són responsables dels danys produïts pels animals els propietaris dels mateixos.

De les sancions pecuniàries imposades als menors, en resulten responsables subsidiaris, en cas d’impagament de la sanció, els pares, tutors, acollidors o guardadors.

De les accions i omissions l’autor de les quals actuï en el marc d’una activitat subjecte a llicència, se’n considera responsable solidari, pel que fa a la instrucció, el titular de la llicencia i, en cas de no posseir-ne, l’explotador de l’activitat.

Article 31. Òrgan competent

A l’efecte de sancionar, l’òrgan competent és l’alcalde president de la corporació, o l’òrgan que, per raó de la matèria, tingui delegada la competència. A l’efecte d’incoar expedient i nomenar-ne instructor, és competent el regidor que per raó de la matèria, tingui atribuïda la competència de conservació del bé jurídic protegit.

Article 32. Relacions dels fets denunciats amb altres ordenaments

Quan els incompliments de les disposicions d’aquest Reglament signifiquin infraccions de normes de rang superior, s’ha d’incoar el corresponent expedient sancionador i s’han d’aplicar les sancions d’acord amb la legislació vigent en cada matèria. En qualsevol moment del procediment sancionador en què els òrgans competents estimin que els fets també poden ser constitutius d’il·lícit penal, ho comunicaran a l’autoritat judicial corresponent, i s’ha de suspendre el procediment fins que no hi hagi resolució judicial.

Article 33. Finalització del procediment

  1. Un cop començat un procediment sancionador, si l’infractor reconeix la seva responsabilitat, es resoldrà amb la imposició de la sanció que procedeixi.
  1. El pagament voluntari en qualsevol moment anterior a la resolució implica la terminació del procediment, sense perjudici de poder interposar els recursos corresponents. A l’inici dels procediments que s’incoïn per raó del present Reglament, l’autoritat competent pot fixar bonificacions de fins el 20% de la proposta de sanció econòmica de l’instructor. En cas d’abonar-se la proposta econòmica de sanció abans del termini de formulació d’al·legacions, es posarà fi al procediment sense cap més tràmit.
  1. La formulació d’al·legacions representa la continuació del procediment, i s’imposarà, si resulta procedent, la sanció en la extensió que calgui segons la proposta de l’instructor inicial.

Article 34. Execució de les sancions

No s’imposaran sancions per infraccions a les normes d’aquest Reglament, ni seran executades, fins que no siguin fermes per la via administrativa i d’acord amb el procediment que s’estableix a continuació.

Article 35. Procediment sancionador

A l’inici, instrucció i resolució dels procediments de sanció de les infraccions en aquest Reglament, se seguiran les prescripcions de la normativa en matèria de procediment sancionador de l’Estat.

Article 36. Activitats alternatives a la sanció econòmica

  1. Les infraccions lleus poden tenir com a mesura alternativa/commutadora de la sanció econòmica, la realització de treballs de reparació o de prestacions socials pro comunitat, quan els autors tinguin edat laboral, i la participació en activitats formatives i de reeducació en el valors cívics, quan els implicats siguin menors de l’edat laboral. Pels menors d’edat serà necessari el consentiment exprés dels pares o tutors.
  1. Queden excloses de la possibilitat de commutar la sanció:
    1. Les persones que hagin reincidit en la comissió d’una mateixa infracció.
    2. Les que s’hagin acollit al procediment de commutació durant el termini de dos anys a comptar des de la data de desenvolupament de les activitats pròpies d’aquest sistema.
    3. Les persones que hagin obstruït o obstaculitzat l’actuació municipal durant la instrucció del procediment
  1. Per tal que la mesura alternativa tingui un caràcter plenament educatiu, ha d’ajustar-se als principis següents:
    1. Ser acceptada voluntàriament i formalment per l’infractor.
    2. Ser adequada a les característiques i actituds de l’infractor.
    3. Ser significativa i coherent amb la infracció comesa.
    4. Anar dirigida a la reparació dels danys, de danys similars o a adquirir consciència dels danys causats.
    5. Facilitar a l’infractor la comprensió que l’activitat realitzada és útil i necessària per a la comunitat o per a ell mateix.
    6. El temps transcorregut des de la comissió de la infracció i fins a l’aplicació de la mesura correctora ha de ser el més curt possible.
    7. Cal concretar l’abast de l’activitat en un calendari (nombre d’hores o extensió).
  1. La durada màxima de l’activitat alternativa a la sanció econòmica és de trenta hores.
  1. En incoar l’expedient s’ha d’informar l’interessat de la possibilitat d’acollir-se a la commutació de la sanció. La sol·licitud d’acolliment al procediment de commutació, un cop ferma i acceptada en els termes que es fixin suspèn la tramitació de l’expedient sancionador. Si l’infractor no realitza positivament les activitats alternatives / commutadores establertes, recaurà sobre ell la sanció econòmica íntegra imposada
  1. L’organització del sistema de prestació substitutiva a la sanció econòmica, i també el catàleg de les mesures alternatives/commutadores de la sanció econòmica, seran regulats a la Instrucció general del sistema de prestació substitutiva de la sanció econòmica de les infraccions del Reglament de Civisme i Bona Convivència de l’Ajuntament d’Artesa de Segre, que s’aprovarà per decret d’Alcaldia.

Disposició transitòria primera

El règim d’activitats alternatives previst a l’article 36 entrarà en vigor als sis mesos de la publicació de l’aprovació definitiva del present Reglament.

Disposició transitòria segona

S’entendrà automàticament modificat el contingut del present Reglament per la normativa estatal o autonòmica que es promulgui amb posterioritat si és contradictòria amb el seu contingut.

Disposició final

Aquesta Reglament entrarà en vigor als trenta dies de la publicació de la seva aprovació definitiva al BOP de Lleida.

PUBLICAT AL BOP Nº 135 DEL 13/07/2017

Document Actions