19° / 7° Intervalos nubosos con lluvia escasa

Baldomar

baldomar23.jpg

UNA MICA D'HISTÒRIA A PINZELLADES

Fa milions d’anys...

De la prehistòria tant sols en queden restes. Alguns d’aquests vestigis es guarden en el museu arqueològic i paleontològic, gràcies al Sr. Antoni Borrell, fundador i director. Derivat d’una antiga població ibèrica, és dóna nom a una part del terme, els Vilars.

Edat mitjana

La Vall d’Omar? Una deformació d’aquesta frase, sembla ser l’origen del nom del nostre poble. Segons es creu, l’existència d’una mesquita encara dóna nom a una partida del nostre terme, així com a un carrer i a un camí. Diferents indrets del terme, el Tossalet de les Forques, el Pouet del Gel, les Colomines, Els Abellerots, Comarducs, les Franqueses i la Planteta de l’Hospital, corroboren aquesta tesi.

Si seguim aquesta teoria, els orígens de Baldomar sembla que podrien ser àrabs. Això encaixa amb el fet que l’expansió de l’Islam del segle VIII va situar la frontera amb els exèrcits carolingis en aquesta zona.

La Noguera també era on l’Al-Andalus va establir la resistència. Formant part del Comtat d’Urgell, en el segle XI, el vassall Arnau Mir de Tost va lluitar en aquestes terres, per defensar i per expandir el comtat.

L’any 1137 naixia la Corona d’Aragó, que unia comtats catalans amb el regne d’Aragò. Un segle més tard dominaven els vescomtes d’Àger, aprofitant la mort precipitada de la compresa Aurembiaix, que havia salvaguardat els drets del comptat amb l’ajuda de Jaume I el Conqueridor.

Segles XIV a XVIII

Baldomar tenia 16 focs i pertanyia al Marquesat de Camarasa segons el cens de 1359. En aquest segle XIV, els jueus, com a grans mercaders, van acumular diners i això provocà diferents problemes que van acabar amb la seva expulsió. Després vingueren anys dolents amb la pesta negra i Catalunya va entrar en període de crisi, tan agrària, com econòmica i demogràfica, amb diferents conflictes socials. Tot i així en els segles veniders, XV i XVI, tinguérem anys de pau, provocant una societat senyorial lligada a la terra i la producció destinada a l’autosuficiència, on la religió va assolir un protagonisme important. Durant aquests anys es van reformar moltes esglésies i moltes ermites, que en l’actualitat encara perduren.

El segle XVII va ser molt convuls per les guerres entre França i Espanya que acabaren amb el decret de nova planta el 1714. La pau encara no va arribar durant aquest segle XVIII, i es reclutava gent per lluitar contra els francesos que van ocupar zones del principat.

A partir del XIX comencen els canvis

El segle XIX va ser un segle de canvis, per l’impuls de la indústria i especialització de l’agricultura, que comportà el naixement de la burgesia i el proletariat. Tot plegat noves idees, privilegis, revoltes i la caiguda del sistema feudal.

També en el segle XIX, la guerra del Francès i el moviment carlista van tenir influència en les nostres contrades.

L’any 1831 Baldomar comptava amb 160 habitants, i lo senyoriu era del capítol de la Seu d’Urgell.

El nomenclàtor de 1863 assenyala a tot el districte municipal 883 habitants. El nivell de vida era molt baix i les famílies es limitaven a consumir el que es produïa a nivell local.

El 1849 Artesa s’integrava al partit judicial de Balaguer.

El 2 de novembre del 1853 s’inaugura el canal d’Urgell, i coetàniament es construeixen les carreteres de Lleida a Puigcerdà i de Montblanc a Tremp.

El final de segle ve condicionat per la crisi de la fil·loxera que va fer desaparèixer la vinya entre 1878 i 1895, amb el que això comportà, és a dir, una veritable tragèdia econòmica per Baldomar. En aquells moments, la major part dels ingressos provenia del vi. A més, van desaparèixer dues petites destil·leries on s’hi produïa aiguardent. Tot i així, es va plantejar la necessitat de replantar amb peus americans, aprofitant que Baldomar estava molt poblat. Però això va canviar amb l’emigració a la República Argentina.

Segle XX

El 1906 s’inaugurà la Fàbrica del Pont d’Alentorn i una part de la població es va convertir en classe obrera, sobretot les dones.

L’any 1910 es va fundar el Montepio de Baldomar, una mena de seguretat social de l’època, per assistir als més necessitats. Es va dissoldre l’any 1960.

L’aïllament del poble era total, donat els pocs mitjans d’informació de què es disposava.

Al poble es desevenvolupaven diferents oficis i es normalitzava la producció de vi. Mostra d’això són els cellers que hi ha a cada casa del poble.

Poc a poc es començaven a realitzar infraestructures en el poble.

La guerra civil, 18 de juliol del 1936 a 1 d’abril del 1939, va ser un penós capítol, tremendament esgarrifós, viscut entre amics, famílies i poble.

Després de diferents alcaldes, el 7 de gener del 1942, es constituí la Junta Administrativa del poble, figura que avui encara es manté.

L’agricultura va tornar a passar anys difícils, però a partir dels anys 50, tot i que el creixement de la indústria es va emportar bastant jovent del camp, la mecanització reduïa molt l’esforç personal i permetia millorar les collites. Amb el temps i els tractors també es va passar dels camps plantats, a la terra campa de cereal, ja que donava menys feina. Aquesta evolució va fer perdre al camp el seu tipisme i folklore popular, cançons i rialles. Per altra banda, com que els ingressos de l’agricultura no eren gaires, a partir dels 60 es va desenvolupar la ramaderia amb les granges industrials.

A primers del 70, es va asfaltar la carretera per primer cop.

Records inoblidables van deixar les fortes riuades dels rius Segre i Boix el 1982. I la més forta de la història, la riuada del 4 de novembre del 1994 del Boix, que es va endur el pont de l’entrada del poble.

Actualment

En l’actualitat els cultius extensius de cereals, la ramaderia en grans explotacions, i la vinya amb varietats modernes, són la major font d’ingressos del poble. Altres persones treballen a Artesa de Segre, en diferents empreses i comerços. Hi ha molta gent gran, però torna a haver-hi nens petits.

Baldomar compta amb 110 habitants (a 31/12/2010).

Actualment, seguint la tradició vitivinícola de la contrada, una iniciativa privada elabora vins amb la denominació d'origen Costers del Segre.

El patrimoni Cultural

En clau paisatgística:

El paisatge en sí, les 4 estacions ben marcades, ...

  • Font de la Trilla.
  • Font de Sant Pere.
  • Font Sagrada.

En clau històrica:

  • L’Església de l’Assumpta, amb un mural imponent (L'esglèsia dedicada a Santa Maria, del s.XVII, d'una nau central amb volta apuntada i una altra nau més curta al nord. El portal de mig punt és de gran dovellatge. El 1992 el pintor local Antoni Borrell va decorar el fons del presbiteri amb un fresc on destaca la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció amb motius campestres (blat i raïm).
  • Pou de gel.
  • Restes de búnquers de la guerra civil.
  • El Pont de la Mesquita.
  • El Pont del Diable, que compartim amb Vilanova de Meià.

Pel que fa a museus:

  • S’ha creat el Museu Arqueològic i Paleontològic (Els carrers costeruts del poble conserven un tipisme particular amb llindes i balconeres de pedra i portals adovellats, en algunes cases. En un d'aquests carrers, el de la Font, hi ha el Museu Arqueològic i Paleontològic de Baldomar, on s'hi recullen mostres arquològiques, paleontològiques i de mineralogia local i també restes ibèriques i de ceràmica prehistòrica, medieval i dels segles XVII i XVIII)

Pel que fa a iniciatives pròpies:

  • S’han arranjat cases "de tota la vida", com l’Espai Borrell d’Antoni Borrell, amb interiors antics, quadres, escultures i decoració històrica.
  • El Corral del Rosa, d’Andreu del Rosa, amb estris antics i del camp.
  • El Garatge del Cuesta, de Xavier Cuesta, amb estris i maquinària antiga rehabilitada.
  • El Celler de la Bodega, de Vall de Baldomar, amb bótes i diferents vins.

Festes

  • Cavalcada de Reis (El 5 de gener. Organitzada per la Junta Veïnal, amb la col.labaració de la comissió de festes i de l'Associació de veïns ).
  • Matança del Porc. (Degut a les riades de l'any 1982, es va trobar un porcellet perdut i un cop engreixat, es ca decidir fer la matança del Porc, situant l'esdeveniment l´últim dissabte de febrer. Des d'aleshores fins al dia d'avui, s'ha continuat practicant i celebrant cada any. L'organització va a càrrec de la Junta Veïnal).
  • Jornades de Recreació Medieval (Per iniciativa d'un veí, Antoni Borrell, conjuntament amb Medieval Cercós, i la Junta Veínal l'any 2005 va tenir lloc la 1a jornada de recreació medieval. Aquest 27 i 28 de març de 2010 hem realitzat les V jornades de recreació medieval).
  • Festa Gastronòmica de Primavera (Des de principis dels 90, l'últim dissabte de maig, amb la participació de diferents persones que presenten un plat cuinat de qualsevol tipus de cuina (pot ser des d'un entrant fins a un postre) es cel.lebra la Festa de Primavera. Després es porten a la Plaça de la Font i un cop presentats als assistents, són degustats i consumits en aquesta diada culinària. Se'ls premia la participació. L'organització va a càrrec de l'Associació de Veïns).
  • Revetlla de Sant Joan (La vesprada del 23 de juny, o el dissabte més proper l'Associació de Veïns organitza un sopar de germanor a la Plaça de la Font, on fem la Revetlla de Sant Joan).
  • La Festa del Conill (Un veí productor de conills ofereix conills (després de passar per l'escorxador), als cuiners i cuineres voluntaris. Una vegada ja estan guisats, els asistents fan cap a la Plaça de la Font on ens trobem per degustar uns plats excel·lents, preparats i presentats de manera exquisida. També es gratifica amb un detall la participació dels autèntics protagonistes de la jornada: els cuiners).
  • Festa Major (L'últim cap de setmana d'Agost celebrem la Festa Major. Ho organitza i dirigeix la Comissió de Festes. Comença el dijous, prenent protagonisme especial els més xics amb una escala en hifi; Sopar de germanor el divendres. Activitats per la mainada, futbol, concert a la tarda vespre i ball de nit dissabte, amb sarau fins a la matinada del diumenge. Aquest dia, les sardanes i el vermut al sortir de missa esperen. Campionat de botifarra per fer baixar el dinar i pedalada popular, i perquè tots puguin gaudir fins el final, es fa la cloenda amb un ball de tarda-nit).