Senyalització de diverses fortificacions del Cinturó Defensiu d’Artesa de Segre

El paisatge que avui contemplem a Artesa de Segre —aparentment tranquil, agrícola i obert— va ser l’any 1938 un espai estratègic de primer ordre dins el desenvolupament de la Guerra Civil.

Després de la caiguda del Front d’Aragó, l’arribada de les tropes franquistes a Catalunya i els resultats fallits de la contraofensiva republicana, l’Estat Major de l’Exèrcit de la República va activar amb urgència les Directivas para las líneas sucesivas de Defensa en Cataluña, signades pel general Vicente Rojo el 4 d’abril de 1938.

En aquest context, Artesa de Segre es convertia en una cruïlla de comunicacions clau: cap al nord, en direcció a la Seu d’Urgell i França; cap a llevant, cap a Agramunt, Tàrrega i Barcelona; i cap al sud i l’oest, en direcció a la primera línia del front. Aquesta posició estratègica va convertir el municipi en una peça fonamental dins el sistema defensiu republicà.

A partir de finals de maig de 1938 es va desplegar una intensa tasca de fortificació al territori. Es van construir trinxeres, nius de metralladora formigonats i refugis excavats a gran profunditat. Aquestes estructures, construïdes per presoners del Batalló Disciplinari número 2 amb seu a Artesa de Segre, formen part del que avui coneixem com el Cinturó Defensiu d’Artesa de Segre.

Malgrat la magnitud d’aquesta obra d’enginyeria militar, les defenses no van poder resistir l’encerclament de les divisions franquistes. Amb el pas dels anys el paisatge va canviar, però les restes d’aquest sistema defensiu han romàs en silenci durant dècades.

La intervenció realitzada

El projecte ha consistit en la senyalització i activació interpretativa de diversos elements conservats a la Serra de la Torre de l’Àliga, amb l’objectiu de donar a conèixer aquest patrimoni històric i facilitar-ne la comprensió.

Els espais senyalitzats són:

Búnquer del Pi

Búnquer del Lledoner

Búnquer del Serrat

Trinxeres de la punta de la Serra de la Torre de l’Àliga

Amb aquesta actuació s’ha dotat l’espai d’elements interpretatius que permeten comprendre el context històric, la funció de cada infraestructura i el paper que Artesa de Segre va jugar dins el sistema defensiu republicà.

Aquest projecte no és només una intervenció patrimonial. És també un exercici de memòria democràtica i una recuperació d’un espai que explica l’impacte de la guerra sobre el territori. Alhora, esdevé una oportunitat pedagògica per entendre el paper estratègic del municipi l’any 1938 i una nova proposta cultural i turística vinculada al patrimoni històric.

Per primera vegada, el municipi disposa d’un espai estructurat i interpretat dedicat a la memòria de la Guerra Civil, accessible per a tots els públics.

Finançament del projecte “Senyalització de diverses fortificacions del Cinturó d'Atesa de Segre"

Aquesta intervenció s’ha pogut dur a terme gràcies a les subvencions:

-De projectes d’activitats commemoratives, de recerca i de difusió de la memòria democràtica (Resolució JUS/2109/2025, de 4 de juny) del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.

Cost total del projecte: 17.048,90 €

Subvenció atorgada: 3.149,39 €

-Ajuts accions sobre patrimoni memorial. Memòria democràtica, Fundació Pública de la Diputació de Lleida,

Institut d'Estudis Ilerdencs

Subvenció atorgada 12.558,99€

Amb aquesta actuació, l’Ajuntament d’Artesa de Segre reafirma el seu compromís amb la memòria democràtica, la preservació del patrimoni i la voluntat de transmetre la història com a eina de coneixement, reflexió i construcció de futur.