Seró

A llevant del cap de municipi, prop del barranc de Senill, hi ha el poble de Seró (82 habitants a 31/12/2010). Amb una morfologia semblant a la de Tudela, és situat als vessants d'un turó, on hi ha el castell de Seró (reformat en època barroca, amb dos vessants i que conserva vells blasons) i, també, l'església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic i reformada entre els segles XVII i XIX, on el 1603 s'establí la confraria de Sant Ramon de Penyafort. Hi ha documentat un Ramon Bernat de Seró acompanyant el comte Ermengol IV d'Urgell, el 1091, a la conquesta de Balaguer; el 1103 és documentat al costat del vescomte Guerau Ponç de Cabrera quan aquest portà a Solsona la despulla d'Ermengol V, el de Mollerussa.

El 1109 Ramon i Ponç Bernat donaren a l'orde de l'Hospital unes masies del terme de Seró. El castell de Seró és esmentat el 1172 en el testament de Ramon Bernat, que en deixà la meitat en usdefruit a la seva vídua i la totalitat, en morir aquesta, a llur fill Ponç. A la segona meitat del segle XVI la senyoria del lloc era d'Onofre d'Alentorn i d'Oms i romangué en poder dels Alentorn almenys fins al segle XVIII. A la primeria del segle XVI el dit llinatge, senyor de Seró, participà en les lluites i les bandositats de nyerros i cadells. Els personatges més destacats foren, a part el susdit Onofre, que fou diputat de la Generalitat (1593-96), Alexandre i Miquel d'Alentorn i d'Oms. Durant la primera guerra Carlina el castell fou escenari de diverses operacions. El 1834 s'hi refugiaren els capitostos carlins Antoni Borges i Carles Alguaire, que amb els seus homes foren assetjats al castell per les forces del tinent coronel Joan Calvet.

Prop de Seró es troba una torre anomenada dels Moros.

El poble de Seró celebra la festa major el tercer dissabte d'agost; el 7 de gener es fa la festa votiva de Sant Ramon i l'1 de maig un aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Refet.