20° / 8° Molt tapat

Vernet

Agafem la carretera direcció a Baldomar. A 1,5 kilòmetres trobem el nucli de Vernet sobre un turó a la riba dreta del Segre i dominat per l’antic castell.

Referenciat ja al s. XI hi resta la torre envoltada per habitatges fets en època moderna. És un edifici notable, no tan sols per l’estat de conservació, sinó perquè té una planta rectangular, en un moment en què, a les terrres de frontera eren predominants les torres de planta circular.

L’església dedicada a Santa Maria a la plaça la costat del castell la tenim documentada per primera vegada al 1151 com a possesió de la canónica de Solsona. És un edifici d’una sola nau amb volta de canó que conserva la seva estructura primitiva amb l’afegit de sendes capelles a banda i banda de la nau.

Visita obligada darrera el poble són els Trulls de Vernet. A primer cop d’ull sembla que es tracti de petites cabanes fetes pels pagesos per guardar eines però en realitat són trulls, construccions que servien per elaborar vi i que eren excavats a la roca. Això fa palès el passat vinícola de la zona que actualment es torna a recuperar.

A l’arribar Vernet trobem la “Palanca de Vernet”. Antigament era l’únic vincle de comunicació més o menys ferm entre les dues ribes del Segre, entre Artesa i els altres cinc pobles de l’altre costat. Segles enrere hi havia una barca amb cordes a Salgar, que ens diuen que era de peatge. Estem parlant de Vernet, Baldomar, Alòs de Balaguer, Clua i la Vall d’Ariet,que llavors estaven bastant poblats.

La gent es desplaçava a peu amb facilitat i depenien d’Artesa en aspectes comercials. Si bé en aquella època, a pagès, la gent acostumava a autoproveir-se, a fer-se l’hortet i el corral per ells mateixos. No anaven massa a les botigues de queviures ni a allò que avui entenem per carnisseries, i els supermercats estaven encara a anys llum. De vegades tenien una certa dificultat, que ja era habitual, en passar mercaderies i persones de banda a banda del Segre. Hi havia gent malalta que precisava de venir a Artesa al metge, o era el mateix metge que havia de passar a visitar una urgència a l’altre costat.

De vegades bufava el vent i les taules que feien de pont es movien massa. Val a dir que sense pantans ni preses reguladores, el Segre en aquells anys baixava molt cabalós, de manera que la remor de l’aigua i la considerable amplada del riu feien una certa frisança al moment de passar-lo per un pontet tan feble.

Aquelles fustes eren tan febles i poc consistents que no hi podia passar un carro (ni tan sols un carretó) i si passava un animal havia de ser amb molta cura. Quan a Alòs o Baldomar s’havia de carregar un camió de patates, els pagesos amb animals de càrrega les portaven fins a la punta del pont, les apilaven i desprès passaven els sacs, un a un, al coll fins al camió.

Aquesta Palanca no estava situada on avui hi ha el pont, sinó a uns 100 metres aigües amunt, tot recte del camí de l’horta d’avui (la carretera o camí no torcia a l’esquerra com ara sinó que passava recte per la mata de cal Mata). Era just al lloc on als anys 70 el jovent hi va construir un trampolí que va durar sols fins la riuada de 1982. En aquest lloc hi va haver durant anys el rentador de Vernet. Dins la seva rusticitat i senzillesa, tenia un cert encant. Era semblant a altres palanques antigues que es van establir al llarg del Segre per a comunicar-se i pel trasllat de persones i mercaderies a les dues bandes.

Actualment la zona de la Palanca es una zona d’esbarjo amb barbacoes i zona picnic.