Castell d'Artesa
- Nom: Castell d'Artesa.
- Declarat BCIN l'any 1949.
- Municipi: Artesa de Segre.
- Comarca: Noguera.
- Altitud: 475 m.
- Coordenades: E 338728 N 4639816.
- Com arribar-hi: Des de la carretera cal pujar les escales del carrer Sant Jordi (conegudes com les escales del Fonset). En aquest indret hi ha una casa nomenada Ca la Sis Rals (nom que li ve donat perquè hi havia una dona que hi exercia l’ofici més antic del món i cobrava aquesta quantitat als seus clients). Des d’aquí es pot iniciar una ruta a peu d’uns 20-25 minuts que ens portarà al cim del turó que corona la ciutat, indret conegut com “lo Castellot”.
El Castell
El Castell d'Artesa de Segre, de construcció àrab, està situat al territori que en aquells temps era dominat pel Califat de Còrdova, a la zona fronterera o "marca" amb els comtats catalans . La història del Castell d'Artesa és la història dels orígens de la mateixa població, la qual es comença a trobar documentada a finals s.X. El primer posseïdor d'Artesa fou Ermengol I d'Urgell, tot i que la plaça no s'hauria conquerit completament i caldrien altres accions per a què Artesa passés a ser de dominació cristiana. Fou el seu fill, Ermengol II d'Urgell, junt amb el cosí Berenguer Ramon I de Barcelona, qui finalment alliberà el territori de la invasió àrab a l'any 1037, els quals, amb un document signat el 12 d'octubre de 1038, venen per 1.500 sous, la fortalesa d'Artesa a Arnau Mir de Tost i a la seva esposa Arsenda. Arsenda el deixa en testament, el maig de 1068, a la seva filla gran, Letgarda, esposa de Ponç Guerau de Cabrera. Tot i que el domini i la sobirania d'Artesa estava en mans dels comptes d'Urgell, els Cabrera posseïren el castell, amb alguna interrupció, fins el 1195, en què Gombau III de Ribelles l'obté integrant-lo dins la senyoria del mateix nou. Vers el 1936 fou guanyat en combat pel comte Mateu de Foix, senyor d'Andorra, que lluità junt amb partides de bandolers contra Joan I i després contra Martí I l'Humà, amb la intenció de proclamar-se rei. Aquesta possessió es va mantenir en un curt període fins l'any 1938. La fi del castell esdevé a mitjans del segle XV quan, al 1435, els Ribelles entren en una profunda crisi financera que, entre altres qüestions que marcarien la història d'Artesa de Segre, fa que es reprodueixi l'abandó amb la conseqüent degradació de la fortalesa. Els Ribelles es traslladaren a un edifici anomenat la casa del senyor, situat a l'actual plaça Major dins el que era l'antiga vila closa d'Artesa.
La següent referència que tenim sobre el castell data del 1837 quan, en motiu de la primera guerra carlina, es fortifica la vila d'Artesa i el comandament militar fa derruir les restes del castell i les 3 torres quadrades que hi havia, deixant-hi la torre rodona, situada en el punt més alt en la que s'hi construí el fort anomenat de Sant Jordi, utilitzat durant les guerres carlines.
Més a prop, l'última funció militar d'aquest lloc fou durant la darrera guerra, on el destacament d'una guarnició formada per torns de dos milicians al cim del Castellot, vigilava l'arribada de l'aviació enemiga. Des d'aquest punt comunicaven l'imminent bombardeig al centre d'operacions del batalló republicà de transmissions, instal.lat a l'edifici de la Granja, per tal d'accionar les sirenes que anunciaven la retirada cap els cinc refugis antiaeris que hi havia a la ciutat.
Reproducció pictòrica d'Antoni Borrell
El monument al Sagrat Cor
El 26 de juny del 1960, des del full parroquial, Mn.Francesc Sabaté i Mir llençà la idea de construir, dalt del Castellot, un monument al Sagrat Cor. La proposta fou ràpidament acceptada per la població.
El 19 de març de 1964 el bisbe d'Urgell inaugurava la imatge del Sagrat Cor i la creu situada al seu darrera. Una placa de marbre commemora aquest acte.
Alguns dels artesencs que participaren en la seva construcció (Josep Fons, Miquel Companys, Julio Jimènez, Josep Marsol "Bepeta", Josep Alegre, Àngel Guiu i Ventura Samarra).
El Sagrat Cor durant la construcció.