La Granja

• Nom: La Granja.
• Declarat BCIN l'any 1949.
• Municipi: Artesa de Segre.
• Comarca: Noguera.
• Altitud: 315 m.
• Coordenades: E 338142 N 4640364.

A partir del 1507 el Monestir de Montserrat es comença a fer amb el Senyoriu d’Artesa de Segre, resultat del testament de Ramon Bereguer de Ribelles, de donacions diverses i de diverses adquisicions per part d’aquests monjos de l’ordre de Sant Benet. Prop de l’església parroquial i tocant a les muralles de la vila, a l’any 1548, els monjos construïren un gran caseral d’estil plateresc, bastit amb carreus de pedra picada, a la que anomenaren Casa Nova. Aquest nom se li donà per diferenciar-la de l’antiga Casa Vella del Senyor que l’havia de substituïr , situada a la pl. Major. Aquest caseral a més de ser residència de l’abat de Montserrat, entre altres funcions, s’hi feia la recaptació d’impostos i delmes.

Amb aquesta construcció, com hem apuntat, la vila començà a crèixer més enllà de les muralles. Fins aleshores era una vila enmurallada i delimitada exteriorment per un fossar, a la qual s’hi accedia per un únic portal, el portal de la Signa dels Molins, situat al final del carrer Carnisseries.

Amb la desamortització, l’edifici passà a nominar-se popularment “La Granja” i va ser comprat per un particular anomenat de cognom Rodríguez. Fou al 1902 quan el matrimoni benefactor d’Artesa, el Sr. Maluquer i la Sra. Maria Anzizu vàren adquirir aquest edifici que utilitzaren com a residència.

Els anys 1960 foren el de les grans construccions a la ja ciutat d’Artesa de Segre, on cal destacar la nova església parroquial i l’aixecament del monument al Sagrat Cor, situat al camí del Castellot. Va ser precisament el 1960 quan la Sra, Montserrat Maluquer vengué a un particular l’històric edifici. El nou propietari va redistribuir les estances del palau, va destruïr les finestres plateresques de la façana de l’edifici i tot aixó per convertir aquesta joia arquitectònica en un inmoble per la mercantilitat.

Durant la guerra civil, el soterrani va ser utilitzat com a refugi. Sembla ser que en un dels bombardeigs va caure una bomba a l’interior del pati que no va esclatar. Quan es van fer les obres per adecuar les cases, es va trobar la bomba.

Els més grans expliquen històries fantàstiques que transcorrien dins d’aquell edifici impenetrable, en les seves grans estances, més enllà de les seves grans portes potser tancades des de temps inmemorials…