Fira de Sant Bartomeu

Aquest privilegi fou otorgat al castell de la ciutat de Càpua, el 22 de maig de 1443, amb la signatura autògrafa del mateix rei. El document en pergamí actualment resta bastant malmès amb algunes llacunes en el seu text a l'Arxiu diocesà d'Urgell.

A continuació traduïm al català, amb una certa llibertat, el text íntegre del document que està redactat en llatí.

"Nos Alfons, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, Sicília citerior i ulterior, València, Jerusalem, Hongria, Mallorca, Sardenya i Còrsega, Comte de Barcelona, duc d'Atenes i Neopàtria, i també comte de Rosselló i Cerdanya, pels precs humils d'alguns familiars i domèstics nostres, en virtut de les presents us concedim de manera gratuïta, expressa i deliberada, a vosaltres fidels nostres, universitat i homes del lloc d'Artesa, el qual segons diuen pertany al noble i amat nostre Antoni Francesc Ribelles, fill i hereu del difunt el noble Antoni Francesc de Ribelles, que en l'esmentat lloc se celebri perpètuament, un mercat el dijous de cada setmana. Us atorguem també per les presents que al mateix lloc en endavant se celebri una fira, la qual començarà vuit dies abans de la festa de Sant Bartomeu, del mes d'agost, i la seva durada serà de vuit dies precedents a la festa d'altres vuit dies subsegüents. I en major cúmul de gràcia us concedim una altra fira, el Retorn, perpetualment cada any al novembre, durant deu dies, la qual començarà cinc dies abans de la festa de santa Cecília i es perllongarà altres cinc dies després.

Volem i concedim que totes les persones i cadascuna d'elles, de qualsevol llei, estat o condició que siguin, les quals vinguin a l'esmentat mercat (i fires), segons s'especifica més amunt, estiguin salvaguardades i segures amb llurs pertinences i mercaderies, i això tan en venir, durant la seva estada, com en retornar-se'n, sota la nostra especial protecció; de tal manera que no puguin ser capturades, empenyorades, marcades o impedides a causa de una culpa, crim o deute aliens, a no ser que elles n'estlguessin obligades com a principals o com a fidejussors. Però en aquest cas primerament s'haurà de provar la seva participació de directe. No obstant això exhimim i excloem dels esmentats casos els que cometen crim de traició, els falsificadors de moneda, els assaltants dels camins, els sodomites, els lladres i els que perpetren el crim de "Iesa" majestat.Per això a la il·lustríssima reina Maria, nostra caríssima consort i lloctinent general, per les presents la fem sabedora d'aquest nostre propòsit; i al governador del principat de Catalunya, al seu lloctinent, al batlle general i a tots els altres súbdits i oflcials nostres, que els correspongui, tan presents com futurs, els diem de forma expressa i deliberada, i els manem que observin fermament i facin observar aquesta nostra concessió perpetualment i de manera inviolable, totes i cadascuna de les clàusules en ella contingudes; i segons el sentit pIe de les presents, que no permetin que als llocs veïns se celebrin mercats, fira ni retom els dies i festes assenyalats, ni tampoc que algú contravingui per cap causa ni raó el que ha estat establert. I encara, perquè volem completar-ho amb una especial gràcia per les presents concedim a tots i a cadascú que vingui a les esmentades fires, en el termini de cinc anys a comptar des de la concessió de la present carta, que no es vegin obligats a pagar cap lleuda2 ni altre dret nostre o de la cúria nostra per les mercaderies que hi portin o hi adquireixin.

Qualsevol que s'atreveixi a contravenir tot això, sàpiga que es mereixedor de la nostra ira i indignació i d'una pena de mil florins d'or Aragonesos, la qual quantltat serà ingressada al nostre erari després de que hom haurà reparat del tot els danys causats. En testlmoni de la qual concessió manem redactar les presents i munir-se del segell pendent, el comú deIs negocis del regne de Sicília ulterior, car no en tenim un altre a mà. Tot el que fou donat al castell de la ciutat de Càpua de Nàpols, el dia vint-i-dos de maig de l'any de la nativitat del Senyor, mil CCCC, quaranta-tres, novè del regne de Sicília citerior i vint-i-vuité deIs altres regnes nostres.

Signe d'Alfons, per la gràcia de Déu, rei (d'Aragó, Sicília citerior i ulterior, València, Jerusalem, Hongria, Mallorca, Sardenya, Còrcega, comte de Barcelona, duc d'Atenes i Neopàtria i també comte de Rosselló) i Cerdanya, qui tot això damunt inserit alabem, aprovem, concedim i firmem, manant que es posi a aquest instrument el segell pendent, el comú dels negocis del regne de Sicília ulterior, ja que no en tenim altre a mà.

El Rei Alfons (signatura autògrafa)

Són els testimonis, Alonso, bisbe de València, Jaume d'Aragó, coper; Llop Ximenes d'Urrea, camarlenc, Guillem de Vic, mestre nacional del regne de València, i Ramir de Funes, militars, cambrers, consellers del senyor esmentat.

Signe de mi, Bernat, escriptor del sereníssim rei d'Aragó i per la seva autoritat (en tota la seva regió) notari públic, que la present concessió he manat (escriure) per mà de Joan Olzina, secretari (del mateix rei) i he manat cloure. Valen les esmenes fetes...