Artesa de Segre - Llinars - La Vendrenya - Cal Farré - Montmagastre - Sant Marc - Anya

TIPUS RUTA: en cotxe per carretera i per pistes en molt bon estat. Per accedir en algun punt cal caminar com és el cas de la pujada al turó de Montmagastre.

RECORREGUT: Artesa de Segre - Llinars - La Vedrenya - Cal Farré - Montmagastre - Sant Marc - Anya.

PUNTS D'INTERÈS: Trull i bosc amb megàlits de Llinars; Mare de Déu de la Vedrenya; Trull i Dolmen de Cal Farré; Castell i Sant Miquel de Montmagastre, camí ral de Montmagastre; Sant Marc la Batlliu; Mesquita i sarcòfags d'Anya.

DURADA: Quatre hores -vint quilòmetres-.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA:

Sortim d’Artesa de Segre per la carretera de Tremp fins al trencant de la dreta que indica Montmagastre, en total 10 minuts de recorregut en cotxe.

A 300 metres, a la dreta, hi situem just al costat de la carretera el trull de Llinars, construït a la roca i que presenta com a singularitat que sota seu s’hi va construir el celler aprofitant el mateix subsòl. És visitable (no en la seva part de dalt) però sí l’exterior i la part del celler. Es troba restaurat en mig d’un petit turonet de rouredes.

A 50 metres del trull a la dreta deixem el cotxe i baixem pel caminet enmig dels camps sembrats fins a uns 500 metres que a l'esquerra trobarem l'embassament de Llinars i per aquest punt ens endinsem en un bosc d'alzineres i rouredes un paratge idíl·lic on sembla que el temps no hi passa on s'hi troben diverses construccions megalítiques, menjadores excavades a la roca, tot un conjunt de testimonis interessants del pas de l'home per aquest indret, però on cal entrar-hi amb coneixement de l'indret, ja que és extens i inhòspit.

Tornarem cap a la carretera on havíem deixat el cotxe que des de l'embassament hi tenim 5 minuts. A 2,700 quilòmetres d'ençà que hem agafat el trencant de Montmagastre trobem a la dreta La Vedrenya (mas i església) que es troba senyalitzat amb cartell i on fem la pròxima parada.

Església romànica dedicada a la Mare de Déu, ben conservada, restaurada i amb cementiri adossat i on es pot trobar encara una estela discoidal (una de les poques que es conserven a la zona). Curiós el seu campanar d'espadanya de dos ulls un dels quals conté una campana d'obús. La planta de l'església té afegit al costat de ponent un cos descobert que data del segle XVII i també, molt curiós, dins de l'església, entrant a l'esquerra, penjat a la paret un mecanisme on segons els veïns de l'indret hi havia penjades unes campanetes que guarien el mal de cap a aquell que les tocava. Actualment hi resta el mecanisme però no hi són les campanes.

Tornem pel mateix camí que hem vingut i a 400 metres ens desviem per pista a la dreta aprofitant la drecera que ens portarà directament fins a la carretera de Montmagastre (altra opció es tirà recte pel mateix camí d'anada i sortiríem també a la mateixa carretera però més lluny).

Arribem a Montmagastre. Per visitar la canònica s'ha de fer a peu amb pujada molt pronunciada. Es pot pujar per qualsevol indret però es pot trobar trams plens de bardisses i roques. Recomanem petit sender que surt just darrere el dipòsit vell (no el metàl·lic).

La pujada és dreta i cal agafar-s'ho amb calma. Un cop a la canònica podem descansar i visitar-la amb calma, ja que el lloc val la pena.

Sant Miquel de Montmagastre fou la seu d'una comunitat canonical fundada a principis del s. XI i esdevingué un priorat annexat a Sant Per d'Àger per Arnau Mir de Tost fins al s. XVI que fou una simple parròquia de l'oficialat de Montclar situació que es mantingué fins al seu total abandonament a principis del s.XX.

El conjunt de Sant Miquel es troba en estat de ruïna progressiva si bé el poc que queda dempeus fa patent un procés constructiu complex i interessant. Edifici d'una sola nau, extremadament llarga, els dos terços de ponent corresponen a una reconstrucció total datada el 1643 segons la inscripció que figura a les dovelles de la porta d'accés. Sota l'àmbit de la nau hi ha una estança en forma de cripta amb volta de canó aprofitada més tard com a dependència agrícola amb uns trulls excavats a la roca per guardar-hi l'oli.

Un cop hem fet visita de la canònica podem acabar de fer el cim. La panoràmica des d'aquest punt és privilegiada. Des d'aquí, just a l'esquerra sota la canònica, podem observar encara on s'ubicava l'antic poble de Montmagastre, ara un munt de pedra i runes. Del castell hi resten minsos vestigis. L'emplaçament permetia de mantenir una relació visual amb moltes altres fortificacions d'aquest sector de la frontera. És documentat per primer cop l'any 926. El castell restà en domini cristià i d'aquí en partí el 1010 l'expedició catalana a Còrdova. Passà de mans dels descendents d'Arnau Mir de Tost als Cabrera i de mà en mà fins que la baronia de Montmagastre fou venuda al monestir de Montserrat l'any 1537. Per les poques restes que queden es pot assenyalar l'existència de l'esquema clàssic de la major part d'aquests castells de frontera fets cap a l'any 1000 amb torre i recinte annex.

Baixem i amb el cotxe per la carretera arribem a un indicador que a la dreta ens assenyala Dolmen. S'ha de buscar enmig del bosquet de Cal Farré i és difícil de veure a simple vista. Hi falta la coberta que resta al costat dels megàlits clavats a terra, una gran llosa amb dos forats excavats.

Continuem per la pista des de Montmagastre en direcció Sant Marc i Anya. Abans passem per la masia de Cal Broc. A la seva part de darrere encara podem observar al costat del camí actual el traçat de l'antic camí reial que venia des de Cervera - Ponts i cap a Tremp. Les rodades fetes pels carruatges es poden descobrir entremig de les bardisses i matolls.

A Sant Marc de la Batlliu tenim el comptaquilòmetres a 12,30 Km. Església romànica molt ben conservada que presenta una curiositat, fruit, en bona part, d'un complex procés constructiu. Aparentment és un edifici de tres naus, molt estretes, cobertes amb voltes de canó de perfil semicircular. La capçalera ens delata un absis carrat, preromànic, i dos absis semicirculars d'època romànica que corresponent a les dues naus laterals la qual cosa ha generat diverses hipòtesis sobre la seva construcció en èpoques diferents.

S’hi celebra un aplec coincidint amb la festa del seu sant.

Continuem fins a Anya, cinc quilòmetres de pista en molt bon estat i allà recuperem la carretera L-512 però en direcció a Artesa. Un cop passat el pont sobre el riu a la dreta fem una parada per buscar a uns 50 metres tros amunt la Mesquita d’Anya. Podria ser visigòtica i restà dempeus fins als anys 40 del segle passat. L’interior de l’edifici és completament colgat de runes i terra i al seu voltant es poden observar diferents elements arquitectònics i sobretot sarcòfags de pedra.

Podem retornar a Artesa havent fet uns 20 quilòmetres en total. I una durada de 4 hores.