Recorregut pel casc antic
PLAÇA DE L’AJUNTAMENT
Plaça inaugurada l’any 1969, amb una ubicació molt cèntrica, al costat de l’edifici de l’Ajuntament. És un lloc d’esbarjo i oci. L’Ajuntament és una construcció que data dels anys 40. Cal remarcar l’entrada porxada. En la Sala d’Actes destaca la fusta treballada del mobiliari, dels plafons i de les bigues del sostre.
AVINGUDA MARIA ANZIZU
Aquesta avinguda s’exten a banda i banda de la plaça de l’Ajuntament, és un dels carrers més llargs del poble. El seu nom rememora la personalitat de Maria Anzizu, qui juntament amb el seu marit Eduard Maluquer, varen adquirir la zona anomenada Riba Grossa. Com anècdota cal comentar que en la població hi ha dos carrers que recorden aquestes personalitats: Av. Maria Anzizu i el C. Eduard Maluquer, els quals es creuen en un punt, delimitant el que es coneixia com l’antiga Planta de la Granja.
LA GRANJA
A partir del 1507 el Monestir de Montserrat es comença a fer amb el Senyoriu d’Artesa de Segre, resultat del testament de Ramon Bereguer de Ribelles, de donacions diverses i de diverses adquisicions per part d’aquests monjos de l’ordre de Sant Benet. Prop de l’església parroquial i tocant a les muralles de la vila, a l’any 1548, els monjos construïren un gran caseral d’estil plateresc, bastit amb carreus de pedra picada, a la que anomenaren Casa Nova. Aquest nom se li donà per diferenciar-la de l’antiga Casa Vella del Senyor que l’havia de substituir , situada a la pl. Major. Aquest caseral a més de ser residència de l’abat de Montserrat, entre altres funcions, s’hi feia la recaptació d’impostos i delmes.
Amb aquesta construcció, com hem apuntat, la vila començà a crèixer més enllà de les muralles. Fins aleshores era una vila enmurallada i delimitada exteriorment per un fossar, a la qual s’hi accedia per un únic portal, el portal de la Signa dels Molins, situat al final del carrer Carnisseries.
Amb la desamortització, l’edifici passà a nominar-se popularment “La Granja” i va ser comprat per un particular anomenat de cognom Rodríguez. Fou al 1902 quan el matrimoni benefactor d’Artesa, el Sr. Maluquer i la Sra. Maria Anzizu vàren adquirir aquest edifici que utilitzaren com a residència.
Els anys 1960 foren el de les grans construccions a la ja ciutat d’Artesa de Segre, on cal destacar la nova església parroquial i l’aixecament del monument al Sagrat Cor, situat al camí del Castellot. Va ser precisament el 1960 quan la Sra, Montserrat Maluquer vengué a un particular l’històric edifici. El nou propietari va redistribuir les estances del palau, va destruïr les finestres plateresques de la façana de l’edifici i tot aixó per convertir aquesta joia arquitectònica en un inmoble per la mercantilitat.
Durant la guerra civil, el soterrani va ser utilitzat com a refugi. Sembla ser que en un dels bombardeigs va caure una bomba a l’interior del pati que no va esclatar. Quan es van fer les obres per adequar les cases, es va trobar la bomba.
Els més grans expliquen històries fantàstiques que transcorrien dins d’aquell edifici impenetrable, en les seves grans estances, més enllà de les seves grans portes potser tancades des de temps inmemorials…
RENTADORS
En aquest recorregut passem per davant l’antiga CENTRAL que és ubicada sota de l’edifici de La Granja. A la central hi ha encara la turbina i el generador en bon estat. La sèquia veinal passa pel costat i antigament en aquest tram hi havia molins de farina.
Seguint la segla arribem fins als antics rentadors de pedra. Aquí era el lloc de reunió de les dones del poble. És on es feia la bugada i qui la feia doble ( hi portaven la roba neta per rentar…). Per cert, els homes feien bugada a les barberies!.
El sabó que portaven, fet per elles mateixes, podia ser fet amb dos sistemes diferents en calent i en fred.
L’elaboració del sistema calent era més laboriós amb el que s’aprofitava tot tipus de grasses (ossos de pernil, cansalada rància, olis bruts…) i el producte resultant era més desengreixant. Es desfà la proporció de sosa caústica en aigua i aleshores es posa a bullir i s’hi afegeixen els greixos. A foc lent es va remenant amb un bastó, sempre en la mateixa direcció, i quant aquest s’hi aguanti dret ja està. Es posa la barreja en una caixa de fusta i l’endemà ja es pot partir en les porcions o pastilles de sabó.
El sistema fred és el mateix però només es fan servir olis bruts.
Aquests sabons tan eren per la neteja de la roba, plats i cassoles com per l’higene personal.
D’altra banda el sistema per blanquejar la roba era conegut com a bugada de cendra. La roba es posava en un cosi foradat al fons i tapat. La roba es tapava amb un drap i damunt s’hi posava la cendra i es ruxava amb aigua calenta, s’obria el tap i es deixava anar l’aigua es tornava a tapar i es repetia l’operació… en època més moderna les dones anaven a buscar l’aigua calenta en galledes a la fàbrica d’alcohol.
CARRER DE SANT JOAN
Tornant dels Rentadors, tot passejant, entrem de nou al casc antic d’Artesa pel carrer Sant Joan. Aquí trobareu el carreró més estret de la ciutat anomenat Forat de la Calipanya (i possiblement un dels més estrets que heu passat mai).
Darrera de la Calipanya, es poden endevinar els estacadors que feien servir la gent que venia al mercat per lligar als seus animals.
PLAÇA DEL BALL
Pujant pel carrer de Sant Joan donarem a la plaça del Ball punt neuràlgic del mercat setmanal.
Antigament estava envoltada de botigues de tota mena: sabateries, sastreries, queviures… i el diumenge s’hi celebrava el mercat del gra.
Diu la tradició que les dones anaven a cercar aigua en una font que hi havia a la plaça, i mentre esperaven el seu torn, ballaven el ball de la Raimundeta , dança popular artesenca de la que s’en coneix la música pero no els pasos??
CARRER BISBE BERNAUS
Antigament, aquest carrer rebia el nom del carrer del Mur, perquè hi havia els murs d’Artesa. Mes tard, es va anomenar del Joc de la Pilota, ja que aquí es jugava al frontón.
El Bisbe Bernaus, un dels personatges més il.lustres de la ciutat, va nèixer en aquest carrer l’any 1863. Va ser missioner caputxí i exercí el seu apostolat a l’Equador, a Colombia i Costa Rica.
Una de les escales amples (conegudes com les escales de la rampa) donen accés a la carretera.
L’ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ
Dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció. Construïda entre 1967 i 1970. L’estructura consta d’una nau central i dues naus laterals més baixes. El campanar, en forma de creu, allotja l’escala interior en un cilindre. L’edifici actual ocupa el mateix espai que l’últim edifici d’estil neogòtic que s’enderrocà per construir l’actual. La revolta de 1936 va fer estralls en la imatgeria i retaules que vàren ser cremats entre ells destaca el retaule barroc del Roser.
PLAÇA MAJOR
És una plaça porxada dins del casc antic de la ciutat. Referències històriques ens indiquen que hi havia la Casa Vella del Senyor, el qual sembla ser que no habitava al Castell.
Podem apreciar diverses cases d’estructura antiga, estretes, amb base de pedra i amb portes adovellades amb escuts gravats i datats als s. XVI i XVII . Entre aquestes cases hi havia la farmàcia de la família Trueta. Aquí va néixer el cirurgià Antoni Trueta Puigredon, besavi del prestigiós doctor Josep Trueta Raspall.
Aquí en aquesta plaça es celebrava el mercat dels conills, gallines i ous.
CARRER CARNISSERIES
Antigament era l’únic accés a la vila closa, a través de l’anomenat Portal de la Sígnia dels Molins, i era en part cobert i en part descobert. En la part oberta, s’hi trobaven alguns establiments de venda de carn dels quals el carrer n’ha heretat el nom.
MUSEU DEL MONTSEC
Es troba ubicat on antigament hi havia les primeres escoles nacionals i l’antiga Casa de la Vila. Es tenen notícies que podria estar construït cap al 1560, d’acord amb els cànons de l’arquitectura del Renaixement.
Entre el 1974 i 1980 va ser habilitat com a museu sota la direcció del doctor Joan Maluquer de Motes (arqueòleg i professor d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona.)
Aquest edifici està distribuït en tres plantes, éssent la planta principal la que fa les funcions d’exposició permanent, el semi-soterrani alberga les exposicions monogràfiques temporals i al pis superior hi ha l’estudi destinat a arxiu i treball.
L’exposició permanent es centrada en la prehistòria i en peces de jaciments del municipi o de municipis propers.